The Iberians in Cerdanya: archaeology and epigraphy

Authors

DOI:

https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v23i0.532

Keywords:

Iberians, Ceretans, Iberian inscriptions, Iberian language, rock inscriptions

Abstract

The language of the more than 180 rock inscriptions in Iberian script in Cerdanya is Iberian, confirming the Ibericity of the Ceretans, which had once been questioned according to their archaeological culture. In Cerdanya, two large epigraphic schools can be identified, the dual and the non-dual, the dual being slightly the majority, which would correspond to the oldest, probably from the s. 3rd c. BC or earlier, while the non-dual should be the most modern. This epigraphic chronology would fit with the two phases of the Iberian settlement in Cerdanya that derives from the latest archaeological excavations, the Ceretan phase, from the beginning of the s. 4th c. BC until the middle of the s. 2nd c. BC and the Ceretano-Republican phase from this chronology to the third quarter of the s. 1st c.  BC.

References

Asensio et al. 2022: D. Asensio, R. Cardona, J. Morera, B. Gil, F. J. Cantero, L. Bonvehí, M. Pinto, M. Rosselló y J. Pou, “L’impacte de la implantació romana entre les comunitats lacetanes i traces de presència itàlica a la zona durant el segle II aC (Sant Miquel de Sorba i Castellvell d’Olius)”, Treballs d’Arqueologia 25, 205-238.

Campmajó 1980: P. Campmajó, Le site protohistorique de Llo, Perpinyà 1980.

Campmajó 2012: P. Campmajó, Ces pierres qui nous parlent: Les gravures rupestres de Cerdagne (Pyrénées orientales) de la fin de l’Âge du fer à l’époque contemporaine, Perpignan 2012.

Campmajó y Padró 1978: P. Campmajó y J. Padró, “Els ceretans”, en: 2n Col•loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà 1978, 189-210.

Campo y Mercadal 2009: M. Campo y O. Mercadal, “Aproximación a la circulación monetaria en la Cerdanya (siglo III a.C.-mediados siglo I d.C.)”, en: A. Arévalo, Actas del XIII Congreso Nacional de Numismáticak, Madrid-Cádiz 2009, 353-368.

Carol 2022: M. Carol, “La seca ibèrica de KERE (la Cerdanya). Noves aportacions a la numismàtica ibèrica catalana”, Acta Numismatica 52, 2022, 173-180.

Colominas 2017: L. Colominas, “Pràctiques ramaderes a la plana de la Cerdanya entre els segles III ane - III ne: més que pernae”, Treballs d’Arqueologia 21, 2017, 129-147.

Ferrer i Jané 2005: J. Ferrer i Jané, “Novetats sobre el sistema dual de diferenciació gràfica de les oclusives sordes i sonores”, PalHisp 5, 2005, 957-982.

Ferrer i Jané 2010: J. Ferrer i Jané, “La llengua i l’escriptura ibèrica a la Cerdanya”, Ker 4, 2010, 50-59.

Ferrer i Jané 2014: J. Ferrer i Jané, “Ibèric kutu i els abecedaris ibèrics”, Veleia 30, 2014, 227-259.

Ferrer i Jané 2016: J. Ferrer i Jané, “Une inscription rupestre ibère inédite de Ger (Cerdagne) avec la formule neitin iunstir”, Sources – Les cahiers de l’Âne Rouge 4, 2016, 13-28.

Ferrer i Jané 2019: J. Ferrer i Jané, “Construint el panteó ibèric amb l’ajut de les inscripcions ibèriques rupestres”, Ker 13, 2019, 42-57.

Ferrer i Jané 2020: J. Ferrer i Jané, “Urdal: Une nouvelle inscription rupestre ibère à Ger (Cerdagne) avec une possible divinité zoomorphe liée au sanglier”, Sources. Les Cahiers de l'Âne Rouge 7, 2020, 17-28.

Ferrer i Jané 2021: J. Ferrer i Jané, “Teories sobre la llengua ibèrica”, en: L’Enigma iber, Barcelona 2021, 113-119.

Ferrer i Jané e.p: J. Ferrer i Jané, “Una possible damnatio memoriae en una inscripció rupestre ibèrica votiva de La Tor de Querol amb triple dedicació”, Sylloge Epigraphica Barcinonensis, e.p.

Ferrer i Jané et al. 2011: J. Ferrer i Jané, A. Martin y A. G. Sinner, “Una tortera amb ins-cripció ibèrica de Can Rodon de l’Hort (Cabrera de Mar)”, Sylloge Epi¬graphica Barcinonensis 9, 2011, 17-38.

Ferrer i Jané et al. 2018: Ferrer i Jané, J. Velaza y O. Olesti, “Nuevas inscripciones rupestres latinas de Oceja y los IIIIviri ibéricos de Iulia Lybica”, Dialogues d’histoire ancienne 44/1, 2018, 169-195.

Guàrdia 2018: J. Guàrdia, El fòrum romà de Iulia Libica i l’arqueologia urbana de Llivia (Cerdanya), Universitat Autònoma de Barcelona 2018. Tesis doctoral inédita.

López-Sánchez 2005: F. López-Sánchez, “Moneda ibérica y hospitium “, en: XIII Congreso Internacional de Numismática, Madrid 2005, 511-516.

Luault 2020: N. Luault, Entre ville et montagne: hábitat, peuplement et terroirs dans les Pyrenées de l’Antiquité tardive au Moyen Âge (Cerdagne, IIIe-XIIe siecle), Université Jean Jaurés-Toulouse 2020. Tesis doctoral inédita.

Moncunill y Velaza 2019: N. Moncunill y J. Velaza, Monumenta Linguarum Hispanicarum Band V.2 Lexikon der iberischen Inschriften / Léxico de las inscripciones ibéricas, Wiesbaden 2019.

Messana et al. 2023: Ch. Messana, C. Tornero y L. Colominas, “Choose what suits you best: reproductive patterns and livestock management in the Iron Age Iberian peninsula (3rd c. BC)”, Archaeological and Anthropological Sciences 15/56, 2023, 1-14.

Morera 2017: J. Morera, Territori i poblament de Cerdanya a l’Antiguitat. La iberització i romanització de la Vall Cerdana, Universitat Autònoma de Barcelona 2017. Tesis doctoral inédita.

Morera et al. 2016: J. Morera, O. Olesti y J. Oller, “El control del Pirineo en época ibérica y romana republicana. El caso de la Cerdanya”, en: J. Pera y J. Vidal (eds.), Fortificaciones y control del territorio en la Hispania republicana, Zaragoza 2016, 137-166.

Morera et al. 2020: J. Morera, J. Oller y O. Olesti, “La Cerdanya i els ceretans en el marc de la Segona Guerra Púnica”, Treballs d’Arqueologia 24, 2020, 107-126.

Olesti 2010: O. Olesti, “Urbanització, integració i gestió del territori al nord-est de la península Ibèrica en època republicana (segles II-I aC)”, en: J. Burch (ed.), Time of changes. In the begining of the Romanization, Girona 2010, 11-59.

Olesti 2017a: O. Olesti, “Augusto y el control de los territorios Pirenaicos”, Gerión 35, 2017, 163-190.

Olesti 2017b: O. Olesti, “La génesis de la sociedad provincial y el proceso de urbanización en el Noreste de la Península Ibérica (siglos II-I a.C.)”, Gerión 35-2, 2017, 69-102.

Olesti 2021: O. Olesti, “Writing instruments for managing provincial resources during the Roman occupation of northeast Hispania (2nd and 1st c. BCE)”, Journal of Roman Archaeology 34, 2021, 98-129.

Olesti y Andreu 2018: O. Olesti y R. Andreu, “Libicas messis?: Marcial i les mines d’or del Pirineu Oriental (Mart. Epigr. 6, 86)”, Anuari de filologia. Antiqva et Mediaevalia 8, 2018, 300-310.

Olesti et al. 2017: O. Olesti, J. Morera, I. Montero y O. García-Vuelta, “El taller metalúrgico del Castellot de Bolvir (II-I a.c.) y la presencia romana en el Pirineo”, en: Presente y futuro de los Paisajes mineros del Pasado. Estudios sobre minería, metalurgia y poblamiento, Granada 2017, 243-250.

Olesti et al. e.p.: O. Olesti, J. Morera y J. Oller, “La Cerdanya y los Pirineos Orientales durante el periodo ibérico (s. VI-II a.n.e.): logros y límites de la investigación”, Treballs d’Arqueologia 26, e.p..

Oller et al. 2018a: J. Oller, O. Olesti, J. Morera y O. Mercadal, “Los ceretanos y la iberización del Pirineo oriental (s. IV-III a. n. e.). Una nueva aproximación histórica y arqueológica”, Archivo Español de Arqueología 91, 2018, 181-202.

Oller et al. 2018b: J. Oller, O. Olesti, J. Morera y O. Mercadal, “El Tossal de Baltarga (Bellver de Cerdanya, Lleida): un nou exemple dels processos d’iberització i romanització a l’àrea pirinenca”, Revista d’Arqueologia de Ponent 28, 2918, 31-45.

Oller et al. 2021: J. Oller, O. Olesti, J. Morera y G. Platz-Holster, “Three Roman Republican Seal-Rings Discovered in the Eastern Pyrenees and their Significance”, European Journal of Archaeology 24, 2021, 457-476

Rendu 2003: Ch. Rendu, La Montagne d’Enveig : une estive pyrénéenne dans la longue durée, Perpignan 2003.

Ripollès 2022: P.P. Ripollès y M. Gozalbes , Moneda Ibérica(MIB), Valencia, https://monedaiberica.org/v2/mint/270 [visitada 26/02/2023].

Sabaté 2020: V. Sabaté, “La llengua ibèrica a la Ilergècia: una aproximació a l’onomàstica”, en: M. Torres Benet, I. Garcés Estallo y J. R. González Pérez (eds.), Projecte Ilergècia: territori i poblament ibèric a la plana ilergeta, Sant Martí de Maldà 2020, 485-508.

Sanmartí y Santacana 2005: J. Sanmartí y J. Santacana, Els íbers del Nord, Barcelona 2005.

Sanmartí et al. 2019: J. Sanmartí, M. C. Belarte, J. Noguera, D. Asensio, D. Jornet y J. Morer, “A city-state system in the pre-Roman western Mediterranean: the Iberian cities of eastern Catalonia.”, en: M. C. Belarte, J. Noguera, R. Plana, J. Sanmartí, M. C. Belarte, J. Noguera, R. Plana y J. Sanmartí (eds.), Urbanization in Iberia and Mediterranean Gaul in the first millennium BC, Tarragona 2019, 91-108.

Sinner y Ferrer i Jané 2022: A. G. Sinner y J. Ferrer i Jané, “Rock Sanctuaries, Sacred Landscapes, and the Making of the Iberian Pantheon”, Religions 13(8), 2022, 722. https://doi.org/10.3390/rel13080722.

Downloads

Published

2023-12-27

How to Cite

The Iberians in Cerdanya: archaeology and epigraphy. (2023). Palaeohispanica. Review about Languages and Cultures of Ancient Hispania, 23, 205-224. https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v23i0.532

Similar Articles

1-10 of 211

You may also start an advanced similarity search for this article.

Most read articles by the same author(s)

1 2 3 > >>