The House of Taŕśabań: The Same Iberian Anthroponym on Two Attic Skyphoi from the 5th Century BC Singular Building of Mas Castellar (Pontós, Girona)

Authors

DOI:

https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v25i1.703

Keywords:

Iberian inscription, Iberian language, Greek inscription, Cultural hybridization

Abstract

This work presents an unpublished Iberian inscription made on the base of an Attic skyphos
which comes from the singular building of Mas Castellar (Pontós) destroyed in the last quarter of the
5th century BC, with the text taŕśabańar, which reproduces and completes the same text as one of the
already published that comes from the same building: taŕśa[. The interpretation is clear, it is the name
of the owner of the two skyphoi and probably of the house, taŕśabań. Both become the oldest Iberian
inscriptions known based on stratigraphic chronology. The abundance of Greek graffiti is also noteworthy;
they have been found grouped according to the text they bear, which suggests that they were made within
the household itself rather than during the commercialization process, a fact that would further support
the cultural hybridity of the building.

References

Agustí i Pons 2016: B. Agustí i E. Pons, “Un dipòsit perinatal dins una casa senyorial del s. V aC a Mas Castellar-Pontós (Alt Empordà). L’estructura ES525”, Cypsela 20, 2014-16, 107-116.

Asensio i Pons 2015: D. Asensio i E. Pons, “Manifestacions materials de prestigi i distinció social en les diferents ocupacions del Mas Castellar de Pontós (segles V-III aC.)”, a: M.C. Belarte, D. Garcia i J. Sanmartí (eds.), Les estructures socials a la Gàl·lia i a Ibèria. Homenatge a A. Martín i E. Pons. Actes de la VII Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell, 7 al 9 de marc de 2013). Arqueomediterrània 14, 2015, Barcelona, 151- 163.

Asensio et al. 2017: D. Asensio, E. Pons, J. Morer i R. Jornet, “Aportación de la cerámica griega fina y sus contextos cerámicos a la caracterización de la secuencia de asentamientos superpuestos entre el siglo VI y el siglo IV a. C. en el Mas Castellar de Pontós (Alt

Empordà, Girona)”, a: X. Aquilué, P. Cabrera i M. Orfila (eds.), Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017), Homenatge a Glòria Trias Rubiés, Barcelona 2017, 124-139. Asensio et al. 2022 : D. Asensio, E. Pons, J. Morer i R. Jornet, “L’impact de la présence coloniale grecque dans les communautés locales : l’interaction et les conflits dans Le site ibérique de Mas Castellar De Pontós (Empordà-Espagne)”, a: Ionians in the West and East : proceedings of an international conference ‘Ionians in the East and West’, Museu d’Arqueologia de Catalunya-Empúries, Empúries/L’Escala, Spain, 26-29 October, 2015,

Colloquia Antiga 27, Peeters Publishers, 2022, 677-700.

Barberà 1962: J. Barberà, “El poblado preromano del Turó de Can Olivé de Cerdanyola (Barcelona)”, Ampurias 24, 1962, 47-159.

Bats et al 2010: M. Bats, L. Cavassa, M. Dewailly, A. E. Greco, A. Lemaire, P. Munzi, L. Scarpa, A. Schanpp, H. Tréziny, “Moio della Civitella”, a: H. Tréziny (ed.), Grecs et non Grecs de la Catalogne à la Mer Noire. Actes des rencontres du programme européen Ramses, 2006–

2008, Bibliothèque d’Archéologie Méditerranéenne et Africaine 3, Aix-en-Provence/ Paris 2010, 171–86.

Bernard et al 2010: L. Bernard, S. Collin-Bouffier, S. et H. Tréziny, “Grecs et indigènes dans le territoire de Marseille”, a: H. Tréziny (ed.), Grecs et non Grecs de la Catalogne à la Mer Noire. Actes des rencontres du programme européen Ramses, 2006–2008, Bibliothèque d’Archéologie Méditerranéenne et Africaine 3, Aix-en-Provence/Paris 2010, 131–46.

Canal 2001: D. Canal, “Anàlisi carpològica de la concentració de llavors de la fossa FS6 del Mas Castellar de Pontós: un repte interpretatiu”, Cypsela 13, 2001, 217-228.

Celestino 2022: S. Celestino, Cancho Roano. Un santuario tartésico en el valle del Guadiana. Instituto de Arqueología – ed. Almuzara, Mérida, 2022.

Correa 1999: J. A. Correa, “Las nasales en ibérico”, a: F. Villar i F. Beltrán (eds.). Pueblos lenguas y escrituras en la Hispania prerromana: Actas del VII Coloquio sobre Lenguas y Culturas Paleohispánicas (Zaragoza, 12 a 15 de marzo de 1997). Salamanca 1999, 375-396.

Ferrer i Jané 2005: J. Ferrer i Jané, “Novetats sobre el sistema dual de diferenciació gràfica de les oclusives”, PalHisp 5, 2005, 957-982.

Ferrer i Jané 2007: J. Ferrer i Jané, “Sistemes de marques de valor lèxiques sobre monedes ibèriques”, Acta Numismàtica 37, 2007, 53-73.

Ferrer i Jané 2010: J. Ferrer i Jané, “El sistema dual de l’escriptura ibèrica sud-oriental”, Veleia 27, 2010, 69-113.

Ferrer i Jané 2012: J. Ferrer i Jané, “Saleitartin: testimoni múltiple d’un antropònim ibèric al jaciment de Can Rossó (Argençola)”, Revista d’arqueologia de ponent 22, 2012, 143-152.

Ferrer i Jané 2015: J. Ferrer i Jané, “Las dualidades secundarias de la escritura ibérica nororiental”, Estudios de Lenguas y Epigrafía Antiguas-E.L.E.A.14, 2015, 309-364. Ferrer i Jané 2018: J. Ferrer i Jané, “A la recerca dels teònims ibèrics. A propòsit d’una nova

lectura d’una inscripció ibèrica rupestre d’Oceja (Cerdanya)”, a: J.Mª Vallejo, I. Igartua i C. García, (coords.). Studia Philologica et Diachronica in Honorem Joaquin Gorrochategui. Indoeuropaea et Palaeohispanica, Vitoria-Gasteiz 2018, 101-126.

Ferrer i Jané 2019a: J. Ferrer i Jané, “Construint el panteó ibèric amb l’ajut de les inscripcions ibèriques rupestres”, Ker 13, 2019, 2-57.

Ferrer i Jané 2019b: J. Ferrer i Jané, “A la recerca del trial: Les variants supercomplexes de les escriptures paleohispàniques”, PalHisp 19, 2019, 27-53.

Ferrer i Jané 2020: J. Ferrer i Jané, “Urdal : Une nouvelle inscription rupestre ibère à Ger (Cerdagne) avec une possible divinité zoomorphe liée au sanglier”, Sources. Les Cahiers de l’Âne Rouge 7, 2020, 17-28.

Ferrer i Jané et al. 2016: J. Ferrer i Jané, D. Asensio i E. Pons: “Novetats epigràfiques ibèriques dels segles V-IV aC del Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà)”, Cypsela 20, 2016, 117-139. de Hoz 1987: J. de Hoz, “La epigrafía del Sec y los grafitos mercantiles en Occidente”, en: A. Arribas, Mª. G. Trías, D. Cerdá y J. de Hoz (eds.), El barco de El Sec, Mallorca 1987,

605-650.

de Hoz 2013: J. de Hoz, “El comercio en época arcaica y clásica: los grafitos y las cartas de plomo”, a: M.P. de Hoz i G. Mora (eds.), El Oriente griego en la Península Ibérica. Epigrafía e historia, Madrid 2013, 43-60.

de Hoz 2014: M. P. de Hoz, Inscripciones griegas de España y Portugal, Madrid 2014.

Johnston 1974: A. Johnston, “Trademarks on Greek Vases”, Greece & Rome 21.2, 1974, 138-152.

de Juan 2023: C. de Juan, “El pecio de El Sec y la arquitectura naval en época clásica”, Revista Drassana 31, 2023, 126-137.

López 2011 inèdit: D. López, Informe del procés de rentat i tria de les mostres de sediment destinades a l’anàlisi arqueobotànica del complex arqueològic de Mas Castellar (Pontós, Alt Empordà). Campanya 2011.

Maluquer de Motes 1968: J. Maluquer de Motes, Epigrafía prelatina de la Península Ibérica,

Barcelona, Universidad de Barcelona, Publicaciones eventuales 12, 1968, Barcelona.

Moncunill 2010: N.

Moncunill, Els noms personals ibèrics en l’epigrafia antiga de Catalunya, Barcelona 2010.

Moncunill i Velaza 2019: N. Moncunill i J. Velaza, Monumenta Linguarum Hispanicarum Band V.2 Lexikon der iberischen Inschriften | Léxico de las inscripciones ibéricas, Wiesbaden 2019, Ludwig Reichert Verlag.

Osanna i Capozzoli 2012: M. Osanna i V. Capozzoli, Lo spazio del pottere II. Nuove richerche nell’area dell anaktoron di Torre di Satriano, Atti del terzo e quarto convegno di studi su Torre di Satriano, Tito, ottobre 2009, settembre 2010, Venosa 2012, 263-301.

Panosa 2001: M.I. Panosa, “Novedades de epigrafia ibérica en Cataluña y algunos aspectos metodológicos”, a: F. Villar i Mª.P. Fernández (eds.), Religión, lengua y cultura prerromanas de Hispania, Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca, 2001, 511- 540.Pons et al. 2016: E. Pons, D. Asensio, J. Morer i R. Jornet, “Un edifici singular del s. V aC trobat

sota la torre de defensa de l’oppidum ibèric (Mas Castellar-Pontós, Alt Empordà)”, Annals

de l’Institut d’Estudis Empordanesos 47, 2016, 13-45.

Pons et al. 2018: E. Pons, D. Asensio, J. Morer i R. Jornet, “Darrers resultats i troballa dels nivells d’hàbitat més antics del jaciment ibèric de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà)”, Tribuna d’Arqueologia 2015-2016, Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, Barcelona 2018, 182-215.

Rodríguez Ramos 2014: J. Rodríguez Ramos, “Nuevo Índice Crítico de formantes de compuestos de tipo onomástico íberos”, ArqueoWeb 15, 2014, 81-238.

Sabaté 2021: V. Sabaté, Inscribed Lead Tablets from the Ancient Western Mediterranean, tesi doctoral (UB), Barcelona 2021.

Simón 2017: I. Simón, “Los platos Lamboglia 5 de cerámica de barniz negro inscritos en el valle medio del Ebro”, Pyrenae 48.2, 2017, 7-28.

Untermann 1990: J. Untermann, Monumenta Linguarum Hispanicarum Band III. Die iberischen Inschriften aus Spanien, Wiesbaden 1990, Ludwig Reichert Verlag

Downloads

Published

2025-12-26

How to Cite

The House of Taŕśabań: The Same Iberian Anthroponym on Two Attic Skyphoi from the 5th Century BC Singular Building of Mas Castellar (Pontós, Girona). (2025). Palaeohispanica. Review about Languages and Cultures of Ancient Hispania, 25, 175-202. https://doi.org/10.36707/palaeohispanica.v25i1.703

Similar Articles

1-10 of 169

You may also start an advanced similarity search for this article.

Most read articles by the same author(s)

1 2 3 > >>